L’univers Barça ja coneix els Hangouts de Google+

Innovadora iniciativa la que el Futbol Club Barcelona va dur a terme el dimecres passat: organitzar una trobada digital amb Gerard Piqué (@3gerardpique) per als fans d’arreu, mitjançant els ‘hangout’ de Google+, per cert, nou fitxatge de  la plataforma digital del Club per a conèixer  l’actualitat blaugrana en temps real.

Com a dades a destacar dir que la web del Barça va incrementar els seus usuaris únics en un 56%, respecte de la mitjana habitual i que segons el club la iniciativa ha tingut un impacte molt superior a iniciatives similars d’altre clubs top europeus.

No sabem si el matrimoni entre els blaugranes i Google+ és de conveniencia o no, el que està clar és que el acte va servir per a que els fans interactuessin amb el central per xat, veu, i videoconferència, amb la gent blaugrana d’arreu del món. D’altra banda, la pàgina de Google+ del FC Barcelona ja té gairebé 2,5 milions de seguidors, líder en l’’àmbit esportiu. D’altra banda Google+ va rebre una bona publicitat, amb una eina que va funcionar perfectament (no sempre passa).

Deixem de banda l’esdeveniment i centrem-nos en Hangout. Com he comentat a amics, alumnes i companys, des de l’aparició de Google+, els Hangouts m’han semblat l’eina diferenciadora i de més valor afegit de la nova xarxa social per diversos motius: primer, per la videoconferència grupal, de fins 10 membres (si ho comparem amb Skype, més de tres persones implica pagar); segon, Hangouts integra altres apps on real time (pots compartir vídeos de Youtube o documents durant el videoxat. A més, ara ja ens apareix integrat dins de Gmail.

Per als que desconeixeu l’eina o voleu veure el making off del hangout de Piqué us deixo el següent vídeo que teniu a Youtube:

Anuncis

Aprenents de bloggers

A l’assignatura de xarxes Socials del Tecnocampus hem entrat ja en la dinàmica que personalment més m’agrada; la de l’aprenentatge situacional. Sempre he defensat que un aprèn fent (learning by doing) i, reflexionant sobre la classe d’ahir, penso que la sensació que em va quedar és que els estudiants van aprendre sobre blocs molt més del que haurien aconseguit en una sessió exponencial sobre l’intríngulis d’escriure un blog.

A finals de la setmana passada i a col·lació d’un estudi de cas sobre United Airlines i Dave Carroll (United breaks guitars), els alumnes tenien un repte gairebé iniciàtic per més del 95%: escriure el seu primer post. Sense massa preàmbuls, i sols donant una breu introducció als tipus de blocs existents: professionals, corporatius o personals; i amb unes breus indicacions sobre el contingut que s’havia de tractar i algunes formalitats més calia afrontar un temible (o no tant) full en blanc. No tots van reeixir, no cal enganyar-nos, però si que penso que aconseguirem, en les properes setmanes com escriure amb certa fiabilitat.

Abans d’avançar en el tema i per trencar el gel vam donar uns minuts per a fer una lectura ràpida d’un post d’un company i per a comentar-lo en base als suposats encerts i desencerts comesos. A partir d’aquí, la majoria havia debutat, és a dir escrit i opinat, vam resoldre uns quants aspectes teòrics. Primer, per què fer-ho des d’una perspectiva empresarial:  humanitzar el negoci, crear una comunitat, posicionament orgànic (SEO), conèixer els nostres clients o possibles clients, diferenciar-nos o crear continguts, entre d’altres. Segon, vam especificar el com: marcant-nos petits objectius quantitatius i qualitatius, anar refinant el nostre target i proposant temes que els siguin interessants, actualitzar-lo sovint i intentar publicar sempre en dies concrets (a mi m’agraden els divendres), si escriu més d’una persona és essencial que existeixi un full de ruta comú i una revisió, vigilar l’estructura i evitar l’innecessari (els pots no poden esdevenir articles), per acabar, afegir enllaços o elements creats que aportin valor, debat o network.

Vam acabar amb una breu pràctica dins blogger (m’agrada més wordpress) per a desmitificar que la creació de la interfície sigui cosa de informàtics.

Propera estació: escriure un segon post sobre xarxes socials verticals al bloc de l’assignatura.

4857508633_86fb572818_s

El valor de les opinions a la xarxa

El 31 de març de 2008, Dave Carroll i la seva banda, volaven a Nebraska per fer una petita gira d’una setmana. En una de les connexions a Chicago, els encarregats de traslladar els equipatges van trencar la guitarra de Carroll. Després de mesos de reclamacions sense èxit amb diversos departaments d’atenció al client de United Airlines, Carroll i la seva banda van optar per composar una cançó que expliqués el succés i publicar-la a Youtube, una plataforma social de publicació de vídeos creada tot just al 2005.

Probablement aquest sigui un dels casos més significatius que exemplifiquen el canvi en la relació entre empresa i client, un canvi que sovint comporta importants sorpreses a les empreses que cada dia es prenen més seriosament allò que passa a la xarxa, on l’estratègia d’amagar el cap sota l’ala i fer veure que ets invisible no evita que la xarxa segueixi el seu curs i, molt probablement, parli de tu.

 

“o em regales alguna cosa o parlaré malament de tu a la xarxa”

El concepte de “prossumidors” i aquesta nova relació entre client i empresa ha estat l’eix de la darrera setmana a l’assignatura de Xarxes Socials del Tecnocampus (#XSTCM12), on hem parlat de diversos casos de crisi de reputació a la xarxa, de la importància de cuidar la nostra identitat abans de preocupar-nos per la reputació i, sobretot, de ser capaços de relativitzar aquesta evolució del paper del client amb més poder i amb tendència a dictador.

Allò de que “el poder corromp” i de que “tot te un preu” sembla que s’alia també a les xarxes socials, potser això explicaria que, segons Gartner, “entre el 10% i el 15% de les interaccions socials amb marques seran falses al 2014”. Quants seguidors vols a Twitter? Quant estàs disposat a pagar?

Tot això i molt més ho trobareu als Blocs de l’assignatura de Xarxes socials que estan elaborant al llarg del trimestre els estudiants del Tecnocampus.

Tecnologia i metodologia

En un post publicat el passat mes de gener vam tractar des del bloc de la Unitat Tecno-didàctica del Tecnocampus com conjuminem en l’ensenyament el binomi tecnologia i metodologia. 

Aquell cop comentàvem que en certes ocasions el professorat segueix amb un predominant tarannà de classes magistrals i que molts alumnes, gràcies a l’ús de la tecnologia,  estan començant  a donar els seus primers passos vers un PLE o el que és el mateix, comencen a virar també cap a l’aprenentatge informal. Tanmateix, tinc  la sensació de que mentre els uns cada cop van perdent adeptes; els altres encara són pocs i  per la seva joventut i per ésser uns pioners estan començant a caminar.

Dins els col·lectiu docent, no obstant, darrerament he copsat un element que cal posar en el punt de mira. Després de molts anys predicant que l’ús de la tecnologia era poc menys que inevitable per a l’aprenentatge en els temps que corren, i això engloba l’ús de les mateixes tant per part del docent com del discent, he rebut en les darrers mesos moltes consultes sobre com utilitzar les TIC en els processos d’aprenentatge.

Allò que voldria posar sobre la taula és que no hem de perdre el cap en el disseny d’escenaris educatius amb TIC. M’explico: hi ha dos aspectes, per a mi cabdals, que  no podem perdre de vista:

La matèria primera de tota acció formativa, segons el meu parer, hauria de ser l’alumne i el currículum. Sovint, segons la meva experiència professional en el disseny de cursos i programes formatius, oblidem dos factors essencials: a qui va adreçada l’acció formativa i què cal que l’estudiant aprengui. En algunes ocasions hem passat de la centralitat de la informació a passar en alguns casos a forçar l’ús d’unes eines que per més TIC que siguin no aporten res a l’aprenentatge de l’estudiant.

Són dos factors, repeteixo,  per a mi essencials i que sovint es menystenen en favor de la tecnologia, també cabdal però que ha d’ésser vista com a eina per a millorar processos, no com una finalitat en si mateixa. Com diu en Jordi Adell el disseny docent “ha d’ésser alumnecèntric i no tecnocèntric” . Alhora, afegir que per assolir les competències cal donar màxima importància a la metodologia per a que la tecnologia pugui fer el paper que li pertoca, ser facilitadora de l’aprenentatge

Us deixo amb un clàssic per acabar, que paròdia que la tecnologia, per se no millora la nostra tasca docent.

http://www.youtube.com/watch?v=t-Yp-QIPw_A&feature=youtu.be

 

Habilitats digitals

Mirem el vídeo del setè aniversari de Youtube, llegim que Facebook ja compta amb un bilió (sí, mil milions) d’usuaris, ens quedem bocabadats (altre cop) amb l’acollida d’un nou producte d’Apple, o, senzillament, somriem observant com una nena d’un any utilitza una revista.

El món mostra símptomes d’haver-se tornat digital?

Gens menys lluny de la relitat que argumentava David S. White quan ens parlava de residents i visitants, ens trobem que per molts comptes a Facebook, twitter, tuenti o on sigui que tinguem, o per mes ipad, iphone, galaxy o el que sigui que usem, som més capaços de gestionar el nostre entorn del que ho érem abans? Potser és ara més que mai és quan el que coneixem per “digital literacy”, pren un paper cabdal a l’hora de preparar persones per a sobreviure en aquest univers digital.

Amb aquest objectiu, i amb modestes aspiracions, aprenem dels mestres i sumem l’aprenentatge informal a la universitat, per prendre el rol de guies tot traçant un camí que cadascú ha de fer-se seu construint el seu Entorn Personal d’Aprenentatge.

Nadius digitals a la recerca de competències TIC

“Lo escuché y lo olvidé, lo vi y lo entendí, lo hice y lo aprendí”

Ja hem començat les classes d’una assignatura que impartim tant al Grau d’ADE i GI com al nou Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals, que val a dir ha estat un èxit de matrícula, sota el nom de Sistemes d’Informació i Eines TIC.

En una conjuntura de crisi econòmica com l’actual, creiem que entre d’altres coses les persones necessitem coneixements, eines i actituds que ens facin, definitivament, més competents digitalment, tant personal com, sobretot, en l’àmbit laboral. Aquest és el nostre repte: guiar un alumnat que acaba d’aterrar en una assignatura que no sols intenta formar amb l’ús de les TIC sinó crear hàbits digitals.

Les primeres sessions són fonamentals doncs al marge de presentar diferents fulls de ruta de l’assignatura (Presentació, Guia de l’estudiant, Cronograma, Guia d’activitats, rúbrica i un llarg etcètera en forma de materials però sobretot d’activitats per a aprendre fent (learning by doing) un pot per a mesurar coneixements previs (dispars), interessos (alguns força rellevants) i motivacions (en general força bona).

De les primeres sessions destacaria dos aspectes. Primer, les enormes ganes d’aprendre de molts estudiants. Noto en alguns una motivació especial i fins i tot vaig escoltar com un alumne comentava que la seva matrícula era una inversió. Serà que s’ha assumit que la situació és força complicada i que cal donar un pas endavant? Segon, definitivament, la famosa teoria de Marc Prensky (@marcprensky) sobre la escletxa digital (nadius i immigrants) ha estat superada. Per a mostra 1 botó. Malgrat gairebé la totalitat dels presents en una de les sessions d’aquesta setmana eren nadius digitals (nascuts als 90)  i usuaris habituals de Facebook o Youtube, la paradoxa els induïa avui a prendre apunts amb paper i bolígraf visionant un excel·lent vídeo de Genís Roca (@genisroca): La sociedad digital. Les cares al preguntar on acabaria el paper que tenien entre les mans i per què no utilitzaven una eina de Social Bookmarking com Diigo, un editor de textos col·laboratiu com com Google Docs o una xarxa social com twitter els ha deixat offside.

Per a saber més de M.Prensky o G.Roca us recomanem visitar:

www.marcprensky.com/

www.genisroca.com/

Hola Món!

Aquest bloc neix a partir de la voluntat d’explicar allò que fem i com ho fem al nostre dia a dia a la docència universitària, i de la mateixa manera que el vídeo que trobareu a continuació, es permet la còpia, modificació, adaptació, traducció i exhibició de tot allò que cregueu que ús pugui resultar útil.

Benvinguts!